Equip investigador

Laura Bergés Saura (lberges@filcat.udl.cat)
Professora Agregada Interina al Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, UdL. Anteriorment, va ser professora associada i Investigadora Post-doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​UAB. Doctora en Ciències de la Comunicació per la UAB, i màster en Informació econòmica per la UAB i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ha col·laborat amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en l’àmbit de la investigació i l’assessoria en aspectes d’economia de l’audiovisual. Forma part del EuroMedia Research Group, format per 21 investigadores / és de 19 països europeus, amb els qui ha participat en diverses publicacions (www.euromediagroup.org). Autora de nombrosos articles i capítols de llibre en editorials espanyoles, europees i llatinoamericanes en l’àmbit de l’economia de la comunicació, les polítiques de comunicació i els mitjans comunitaris. Participa en projectes de R + D Excel·lència del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Ha participat també en diversos projectes de mitjans comunitaris a Barcelona.


Carlota Benet
Es va llicenciar en Filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2003 i el 2016 es va doctorar en Literatura Catalana a la mateixa universitat amb la tesi “La imatge dels Estats Units en la literatura catalana contemporània”. Des del 2012 és professora del programa Study Abroad de la UAB i des del 2016 és professora associada dins del departament de Comunicació de la Universitat de Lleida. Va fer de lectora de català a Brown University als Estats Units (2007-2011) i a la University of Richmond (2011-2012).


Beatriz Gómez Morales
Doctora en Comunicació i Periodisme (UAB) i professora convidada de la Universitat de Lleida. Membre de l’OFENT (Observatorio de Ficción Española y Nuevas Tecnologías) i de l’equip espanyol de OBITEL (Observatorio Iberoamericano de la Ficción Televisiva). Ha participat a projectes de recerca de la Agència Catalana de la Joventut, l’Institut Català de la Dona i el Ministerio de Economía y Competitividad, dels quals han derivat publicacions a les revistes Comunicar, Comunicación y Sociedad, Estudio sobre el mensaje periodístico, Área abierta y Zer. Actualment col·labora al projecte “Historia de la programación y programas de ficción televisiva en España (cadenas de ámbito estatal): de las desregularización al apagón analógico, 1990-2010” (2016-2018) del Ministerio de Economía y Competitividad.


Laura Gómez Rodríguez
Becaria d’introducció a la recerca


Antonieta Jarne Mòdol
Doctora en Història per la Universitat de Lleida. Especialitzada en la història social de la dictadura franquista i la transició postfranquista ha prestat especial atenció a qüestions relacionades amb la violència política, el gènere i la vida quotidiana. Ha publicat nombrosos llibres i articles fruit dels seus treballs de recerca entre els quals destaca la biografia de la primera regidora a la Paeria Aurèlia Pijoan: de la Lleida republicana a l’exili de Mèxic (2010) i la coautoria en la Història de Lleida volum 8 i el Diccionari biogràfic de les terres de Lleida: Política, economia, cultura i societat.


Arturo Lozano Aguilar
És doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. És Cap de Redacció de Archivos de la Filmoteca, revista editada per l’Institut Valencià de Cultura de la qual fou secretari de redacció durant 15 anys. Ha sigut professor a la Universitat Jaume I de Castelló i a la Université Paris-Sorbonne. Actualment és professor de Comunicació i Periodisme Audiovisual a la Universitat de Lleida. Els seus treballs han girat al voltant de la representació audiovisual dels camps de concentració i l’Holocaust. Fou coordinador de La memoria de los campos. El cine y los campos de concentración nazis (Ediciones de la Mirada, 1999), autor de La lista de Schindler (Paidós, 2001), així com d’articles sobre aquesta temàtica. El 2018 ha publicat Víctimas y verdugos en Shoah, de C. Lanzmann. Genealogía y análisis de un estado de la memoria del Holocausto, València, Publicacions de la Universitat de València.


Marc Macià Farré
És doctor en història contemporània per la Universitat de Lleida. Ha estudiat a escala micro els sistemes polítics democràtic i dictatorial del període d’entreguerres en els àmbits econòmic, cultural i polític, especialment en el cas de les Borges Blanques (Lleida). És autor de diversos articles d’investigació sobre aquest tema com “«Un riu de sang nova»: catalanismo, nacionalismo y identidades juveniles en el mundo rural catalán de entreguerras”, “Les Borges Blanques durant la dictadura de Primo de Rivera: 1923-1931” o “La Biblioteca Popular de les Borges Blanques: cultura i política al món rural català en el període d’entreguerres (1918-1938)”. La seva tesi doctoral precisament versà sota aquestes qüestions amb el títol Dictadura i democràcia al món rural català: les Borges Blanques, 1923-1945. Des del 2012 és professor associat del Departament d’Història de la UdL i des del 2017 de la UOC on imparteix diverses assignatures d’història contemporània.


Andrea Meza Navarro
Dissenyadora en Comunicació Visual per la Universitat Tecnológica Metropolitana (2007) i Màster en Estudios de la Imagen per la Universitat Alberto Hurtado (2015). En Xile ha treballat com a professora en les escoles de disseny del Instituto Profesional Duoc UC (2010 fins a desembre de 2017) i de la Universitat Tecnológica Metropolitana (entre 2016 i desembre de 2017). Va a obtenir una beca d’estudis de doctorat en el estranger del programa Becas Chile i actualment és alumna del Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura de la Universitat de Lleida. Els seus temes de recerca se centren en l’anàlisi del cinema, la construcció dels imaginaris geogràfics i les relacions entre text i imatge.


José Enrique Monterde
Historiador del cinema, és professor en la Universitat de Barcelona i en la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Ha estat president de la Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. Ha coordinat o co-coordinat els volums En torno al Free Cinema. Ilusiones y desencantos de los años sesenta (2001), En torno a la Nouvelle vague. Rupturas y horizontes de la modernidad (2002), Los ‘nuevos cines’ en España. Ilusiones y desencantos de los años sesenta (2003), En torno al nuevo cine italiano. Los años sesenta: realismo y poesía (2005), Vientos del Este. Los nuevos cines en los países socialistas europeos (1955-1975) (2006) o Crónica de un desencuentro. La recepción del cine moderno en España (2015). És autor de Veinte años de cine español, 1973-1992 (1993), La imagen negada. Representaciones de la clase trabajadora en el cine (1997) o Martin Scorsese (2000). També va ser un dels autors de Historia del cine español (1995), i membre del Comitè Assessor i coordinador dels volums VII, IX i XI de la Historia General del Cine (1995) o subdirector del Diccionario del Cine Español e Iberoamericano (2013). En 2007 va rebre el premi de la Asociación Española de Historiadores del Cine al millor article de recerca per “Metáforas del conocimiento”, inclòs dins de El espíritu de la colmena… 31 años después (2005).


Jorge Nieto Ferrando
Professor de Narrativa Audiovisual en la Universitat de Lleida. Ha publicat prop d’una trentena de capítols de llibres, a més d’en revistes com Ayer, Archivos de la Filmoteca, Secuencias, L’Atalante, Estudios sobre el Mensaje Periodístico, Zer, Revista Latina de Comunicación Social, Signa o Archivo Español de Arte. És autor dels llibres Posibilismos, memorias y fraudes. El cine de Basilio Martín Patino (2006), La memoria cinematográfica de la Guerra Civil, 1936-1982 (2008), Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España, 1939-1962 (2009) o Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España, 1962-1983 (2013). Ha coordinat o co-coordinat els volums Por un cine de lo real. Cincuenta años después de las Conversaciones de Salamanca (premi al millor treball col·lectiu de recerca de la Asociación Española de Historiadores del Cine) (2006), El destino se disculpa. El cine de José Luis Sáenz de Heredia (2011) o 1808-1810. Cine e independencias (2012).


Miquel Pueyo París
Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de la Universitat de Lleida i actualment dirigeix la Càtedra de Periodisme i Comunicació. Va dirigir la reforma de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs i ha estat diputat del Parlament de Catalunya, secretari de Política Lingüística i delegat del Govern de la Generalitat a Lleida. Ha publicat una dotzena de llibres i ha guanyat els premis d’assaig Xarxa, Rovira i Virgili, i Josep Vallverdú.


Albert Royo
Doctorand de la Universitat de Lleida. Actualment està elaborant la Tesi Doctoral “La premsa a la demarcació de Lleida (1898-1939): una anàlisi històrica i periodística”. La seva àrea de recerca se centra en l’anàlisi històrica, politico-ideològica, periodística i territorial de la premsa a la Lleida i la Catalunya de la Restauració i la II República, i això en el marc del desenvolupament de la societat-cultura de comunicació de masses que es desenvolupa durant aquest període. A més, forma part de l’equip investigador del projecte “Catàleg Històric General de la premsa en català” patrocinat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Jaume Guillamet. D’altra banda, també ha iniciat línies de recerca entorn del socialisme i el comunisme català i espanyol dels anys vint, trenta i quaranta del segle XX i del comunisme estalinista del mateix període i les seves repercussions en el socialisme català, espanyol i europeu.



M. Isabel Santaularia

M. Isabel Santaularia és professora titular al Departament d’Anglès i Lingüística, Universitat de Lleida, on imparteix assignatures de literatura i narratives populars. Les seves àrees de recerca són els estudis culturals, els estudis de gènere i les narratives populars. Ha publicat un llibre sobre assassins en sèrie a la ficció (El monstruo humano: Una introducción a la ficción de los asesinos en serie. Laertes, 2009) i nombrosos articles a revistes nacionals i internacionals com són Lectora, Atlantis, The Journal of Gender Studies, Clues: A Journal of Detection, Victoriographies o The European Journal of English Studies. Ha participat en un grup de recerca dedicat a l’estudi de la ficció criminal postcolonial i actualment és membre d’un alter grup que investiga les representacions dels homes grans a la ficció contemporània als Estats Units.



Judit Serrano Toldrà
(jserrano@filcat.udl.cat)
Doctoranda a la Universitat de Lleida dins el Programa de doctorat Educació, Societat i Qualitat de Vida. Actualment està desenvolupant la tesi “La competència mediàtica en l’Educació Secundària a Catalunya”. La seva àrea de recerca se centra en l’alfabetització mediàtica, la relació entre els mitjans audiovisuals i l’educació. És graduada en Comunicació i Periodisme Audiovisual per la Universitat de Lleida i Màster en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra. Ha realitzat cursos a l’Escola Europea d’Oratoria i a ESIC Business Marketing School. Ha estat professora associada de la Universitat de Lleida en les assignatures de Comunicació corporativa i Publicitat.


Teresa Serés Seuma
Llicenciada en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual, i Doctora per la Universitat de Lleida. És professora associada del Grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida. Les seves línies d’estudi giren al voltant de temàtiques com l’humor i la representació de la identitat.


Joana Soto Merola
Periodista, antropòloga i doctora per la Universitat de Lleida (2015) amb la tesi “Festa, poder i cultura. Una anàlisi visual i antropològica dels imaginaris socials del franquisme, a través del fons fotogràfic de Josep Porta”, dirigida pel doctor Joaquim Capdevila i Capdevila. Les seves àrees de recerca són la literatura, les identitats culturals, la joventut, els moviments socials i els imaginaris socials. És autora d’obres col·lectives com “Ser jove a la Lleida d’avui” (Pagès Editors), “Padres y madres en serie” (Editorial UOC), “Imaginaris nacionals moderns. Segles XVIII – XXI” (Publicacions de la UdL), “La generación indignada. Topías y utopías del 15M” (Editorial Milenio) i “Altres llengües a Lleida” (Pagès Editors). També és professora associada a la Universitat de Lleida i sovint escriu a La Directa i La República. En l’àmbit professional, ha treballat com a periodista i antropòloga i actualment és l’editora de Pagès Editors i Editorial Milenio.


Mariona Visa Barbosa (marionavisa@filcat.udl.cat)
Professora del Grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida. Les seves principals línies d’investigació se centren en l’anàlisi de novas naratives, els usos de la fotografia en les xarxes  socials i  la representació de la maternitat en els mitjans de comunicació.  És autora del llibre L’àlbum fotogràfic familiar. Un relat socialitzat de la pròpia vida (Publicacions UdL, 2013), coautora de Madres en red. Del lavadero a la blogosfera (Clave Intelectual, 2014) i coordinadora de Padres y madres en serie. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva. (UOC, 2015).

 

Col·laboradors del grup de recerca

Eugenia Afinoguenova, Marquette University (EEUU). Catedràtica

Vicente José Benet Ferrando, Universitat Jaume I. Catedràtic

Nancy Berthier, Université Paris-Sorbonne (França). Catedràtica

Annabel Martín, Dartmouth College (EEUU). Professora titular

Rosanna Mestre Pastor, Universitat de València. Professora titular

Antonia del Rey Reguillo, Universitat de València. Professora titular

Julia Tuñón Pablos, Instituto Nacional de Antropología e Historia (Mèxic), Catedràtica

 

 

Blog at WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: